1- Són necessàries les bufetades?

Si un pare o mare dóna una bufetada al seu fill com a fruit d’un estat alterat momentani, el nen no entén quin és l’aspecte negatiu de la seva conducta.
Quan l’adult retorna a l’estat de calma, normalment se sol sentir culpable del que ha fet i el nen se n’adona. Aquest fet pot tenir una conseqüència contrària al que volem: això desestabilitza al nen pel que fa a l’autoritat de la figura paterna o materna.

Alguns pares pensen que les malifetes dels seus fills són quelcom dirigit contra ells. Cal, doncs, esborrar aquesta idea ja que els nens, com a humans en evolució, són incapaços de respectar totes les normes.

Si les bufetades es repeteixen habitualment, el nen tindrà una por constant a fer qualsevol cosa, fet que repercutirà fortament en el seu desenvolupament.
Cal esmentar també, que educar significa ajudar al nen a enfortir la seva autonomia.

Si utilitzem una forma de violència com a estil educatiu, estem donant un mal exemple al nen, que pot reproduir amb el seu grup d’iguals.

Així doncs, el millor és resoldre els conflictes mitjançant la comunicació i la negociació. Cal escoltar al nen així com explicar-li les coses amb un contacte visual. No hem d’emprar mai la superioritat física.

Hem de demostrar als nostres fills que som capaços de deixar-los un espai de llibertat, però que també estem al seu costat per protegir-los.