L'arribada d'un germanet

Quan neix un nen sorgeix un estat d’alegria familiar, però en molts casos pels germans o germanes grans no és així. Perquè? Doncs perquè el nounat és un rival que fa que se li acabi l’etapa de “fill únic” i les seves relacions futures poden ser conflictives si no actuem de la manera adequada.

Si hi ha un o dos anys de diferència entre els germans és molt probable que existeixi una rivalitat. Es recomana que els separin de 5 a 6 anys de diferència ja que les pulsions agressives es poden convertir en tendresa cap al nou membre de la família.
Tenir un germà o una germana és una forma d’aprenentatge que ajudarà al nen/a a desenvolupar-se en la societat.

Com actuar?

No tingueu por a les crisis de gelosia dels vostres nens. El vostre primer fill s’haurà d’habituar a l’arribada d’un nou germà, fet que no li serà fàcil.

Abans que neixi el nadó, és important informar al fill gran de totes les etapes de l’embaràs, si no li parlem de la nova arribada, el nen es pot sentir exclòs i rebutjat, no entendrà el perquè de la nostra alegria ja que no el fem partícip d’aquesta. Tot i així no l’hem d’obligar a sentir-se content, per ell serà un procés lent acceptar un canvi d’aquestes característiques. També li hem d’explicar que pot ser que quan neixi el seu germà no tinguem tant de temps per fer algunes coses amb ell.
Una manera de fer-lo partícip del procés és que ens ajudi a escollir el nom, a triar la roba, el cotxet, etc. Hem d’intentar que les seves opinions siguin valorades.

Quan el nou membre de la família arribi a casa, hem d’integrar al germà gran en algunes de les activitats que fem amb el nounat: anar a passejar amb el cotxet, ajudar-nos a dutxar-lo, etc.

És més útil dedicar temps a cada fill, poder estar sols i que el nen vegi que li oferim atenció, que el típic discurs de “us estimo als dos igual”; és normal que estimem als nostres fills de manera diferent, que no vol dir que estimem menys a l’un que a l’altre.

Cal recordar-li que ell serà l’exemple pel petit i que el seu paper serà molt important en la família. Així mateix, cal valorar les coses positives que aquest faci, comentant-li com de bé ho ha fet. Sobretot no canviar la nostra actitud cap a ell i aprofitar els nostres moments lliures per dedicar-li temps ajudant-lo amb els deures, proposant-li jugar junts, explicar-li un conte o simplement parlar de les seves coses.

Quan veiem una actitud de gelosia no hem de fer com si no ho veiéssim o com si no passés res, perquè en part, és una forma de cridar la nostra atenció. Hem d’animar al nostre fill a explicar-nos els seus sentiments i dir-li que és normal que se senti així perquè ara hi ha una nova persona que ocupa part del seu espai, part del temps que ell passava amb nosaltres, part de la nostra atenció, etc.