COM AJUDAR-LOS AMB LES SEVES PORS?
La por és un mecanisme humà que pot ajudar als nens a protegir-los de certs perills, però si aquesta por s’accentua es pot convertir en fòbia.
Un nen pot tenir por a situacions que ens semblen inofensives. L’error seria tractar al nostre fill de poruc. Les pors són quelcom normal en l’evolució física i psicològica d’un nen, permeten prendre consciència del perill, mesurar-lo i despertar l’instint de supervivència. Això no vol dir que hem de deixar incrustar certes creences a la ment dels nostres fills.
Els nens, en moltes ocasions, no saben diferenciar entre el que és real i el que és imaginari. Si deixem que algunes creences imaginàries s’apoderin d’ells, poden desenvolupar fòbies, frenar el seu desenvolupament, l’adquisició del seu llenguatge i provocar un problema en la seva vida adulta. Escoltar-lo, prendre’l seriosament i buscar amb ell la solució per afrontar les seves creences és la millor actitud per ajudar-lo a retrobar la seva pròpia confiança.
Hi ha una diferència entre les pors passatgeres i les que s’instal·len: l’actitud dels pares! Intenteu comprendre el que passa als vostres fills i ajudeu-lo utilitzant bones reflexions.
La por a la foscor, als desconeguts, a l’aigua... la llista és llarga. Certes creences són comunes en la majoria dels nens. Per cadascuna d’aquestes pors existeixen alguns trucs que permeten disminuir la dimensió dramàtica de la situació i fer comprendre al nen que no està sol davant els seus “dimonis”.
|